Dolços Indrets (Projecte final)

El projecte final de l'assignatura són els dolços indrets. Aquest projecte consisteix en dibuixar tres llocs, objectes, persones, etc., que em donin una sensació de tranquil·litat, relaxaciò, és a dir, que quan estic allà pugui estar en un ambient tranquil, fora pressió o estrés.

Els meus dolços indrets són tres llocs amb vistes a la mar, tres platges per ser més concrets, a les quals he estat en qualque moment de la meva vida. He triat tres platjes perquè el mar és un dels llocs que més tranquil·litat amb dóna. Pot ser això sigui perquè diuen que el blau és el color d'aquesta sensació, la tranquil·litat, però, a més és el meu color preferit. Això també pot ser que sigui pel motiu que jo som una persona bastant nerviosa en el sentit de que m'estrés fàcilment i em pos nirviosa molt aviat, d'aquesta manera, amb el color blau, em don la tranquil·litat que per jo sola no puc aconseguir.

El primer dolç indret és una platja de Formentera, la platja Blue Bar. La foto és de quan hi vaig anar de viatge fa un parell d'anys amb tota la meva família. A més de ser un vitge de tranquil·litat, ja que ens passàvem el dia de platja en platja, també va ser un viatge divertit i de desconnexió total.

El segon dolç indret és la platja de Cala Llombards, a Mallorca. A aquesta platja hi anava cada dia a l'estiu durant un mes. Per això, he triat aquesta platja com a dolç indret, perquè hem recorda a quan era petita, que estava més tranquila perquè no tenia tantes preocupacions, i vivia més el moment en lloc de pensar tan en el demà i en el futur que m'esperava.

Per últim, el tercer dolç indret és la Badia de Palma vista des del bar El Varadero. Aquest bar m'agrada molt perquè és un lloc al que vaig amb els meus pares i estem allà fent una coca-cola o un café i xerrant una mica de tot, del que faré durant la carrera, del que no, de la família, etc. Per a jo, aquest és un moment de pau i tranquil·litat perquè estic fora de casa fora haver d'estudiar i fer treballs, i per tant puc desconnectar de les meves obligacions.

Setmana 12 (Estampació)

Com cada setmana, hem començat amb la posada en comú de les pràctiques de la setmana anterior.

A continuació, s’ha explicat, basant-se amb la teoria que s’havia vist a classe anteriorment, la pràctica del dia. Primer de tot, però, abans de començar-la a explicar s’ha explicat l’artista del dia que ha estat Edgar Degas.

Aquesta sessió ha consistit n les tècniques gràfiques que són les que permeten que un dibuix sigui reproduït. Aquestes tècniques poden ser: el gravat i les planogràfiques. Ambdues tenen dues parts, allà on es dibuixa, que s’anomena matriu, i allà on es plasma el dibuix, l’estampa.

La primera part de les tècniques, la matriu, pot ser de diferents materials com de metall, de fusta o de lineòlium. El que consisteix és en primer fer-li solcs amb una gúbia, pintar la matriu amb un rodet i després estampar-la, que es pot fer a mà o amb un tòrcul. El tòrcul és un rodet molt gran que permet mesurar la força que s’ha de fer per dur a terme la imprimació.

La tècnica planogràfica, parlant del monograbat, consisteix en fer el dibuix sobre un plàstic, vidre o qualsevol altre objecte i l’inconvenient que té és que no es sabrà mai com quedarà l’estampació final.

Després de saber tot això, nosaltres hem triat la tècnica del monotip. Primer, per poder dur a terme l’estampació, hem hagut de pensar un personatge o objecte literari, que haguem llegit però que, preferiblement, no haguem vist en pel·lícula, i l’hem dibuixat sobre el plàstic acetat, que ja hem emprat en altres pràctiques. A continuació, si li volíem afegir qualque objecte com per exemple les fulles d’arbres es podien fer per a que així fer més destalls. Per finalitzar, quan ja es tenia dibuixat allò que volíem estampar i s’havien fet tots els detalls, es plasma el plàstic acetat a la làmina, que és allà on s’havia d’estampar, es fa pressió amb la mà per a que quedi ben plasmat i per finalitzar, a poc a poc, es va aixecant el plàstic acetat i es veu el resultat.

En el meu cas, he volgut estampar l’arbre de la rondalla de L’amor de les tres taronges, perquè és una rondalla que el meu pare sempre hem llegia quan era petit i m’imaginava un arbre enorme ple de taronges amb molt de suc i molt gustoses.

Personalment, la tècnica del gravat trob que és complicada de fer amb nins de primària pel fet d’haver d’utilitzar una gúbia, o en cas de no tenir-ne un ganivet, perquè és una eina perillosa. Però la tècnica del monotip és molt entretinguda i divertida i els hi pot agradar als infants, tot i que té l’inconvenient que la tempera s’eixuga molt ràpid i se li ha d’afegir aigua i pot ser espenyi el dibuix, així com que no es sap exactament com quedarà l’estampació i els nens es poden decebre.

Setmana 11 (Els fruits artificials)

Després de la, ja popular, posada en comú de les pràctiques de la setmana anterior, s’ha explicat en què consistia l’activitat d’aquesta setmana, així com l'artista del dia que han estat Claes Oldengurg i Cossjue van Bruggen. Aquesta ha consistit en reproduir una fruita o verdura, que s’havia de dur de casa, amb plastilina. 

També se’ns ha explicat la tècnica que es pot utilitzar per a que la plastilina es mantingui i no s’espenyi, ja que així no s’hauran de tirar les reproduccions que s’han fet. El mètode que s’ha utilitzat per a fer aquestes reproduccions ha estat primer de tot amb paper de diar fer la forma d’allò que havia de reproduir. A continuació, s’ha embolicat amb cinta adhesiva. Després s’ha començat a modelar amb la plastilina. Un cop feta la forma, amb una forqueta s’ha pentinat la figura per fer més fàcil el moment d’aplanar-la. Per acabar, un cop aplanada la figura i haver-li fet els detalls, s’havia de pintar amb làtex per tal que brillés i també quedés dura i així aguantar més temps.

Personalment, aquesta pràctica m’ha agradat molt ja que no ha estat una activitat gaire complicada. A més, el resultat que queda és molt divertit.

La meva opinió és que aquesta pràctica és pot fer perfectament amb nens de primària ja que a més de ser una pràctica divertida, es pot treballar la motricitat fina.

Setmana 10 (Emocions amb pigment)

Sense ser diferent dels altres dijous, s’ha començat la classe pràctica amb la posada en comú de la pràctica anterior i l’hem comentada una mica.

A continuació, s’ha explicat la pràctica del dia, basant-se en l'artista del dia que ha estat Miquel Barceló, la qual s’ha centrat més en la capa pictòrica que està integrada a base de pigment, aglutinant i diluent. Els pigments són una pols de color que es pot extreure ja sigui químicament o de minerals. Però per poder-los utilitzar, ja que no queda fixe sobre una superfície, necessitem l’aglutinant ja que amb això quedarà fixat a la superfície. Aquest aglutinant pot ser oli, cera, etc., encara que els més freqüents són el làtex i la goma aràbiga.

Aquest tipus de pintura es crea posant pigment a un plat de plàstic, després s’hi afegeix el làtex, que també es pot utilitzar per fer pintures de relleu gràcies al seu poder adhesiu, i es mescla fins que no queda cap grum. En el cas de voler fer mescles de colors es pot mesclar el pigment i llavors posar-hi l’aglutinant, però és més recomanable primer fer la mescla del pigment per separat i llavors mesclar-ho tot. A aquestes mescles de colors se li pot afegir qualsevol producte com l’arena o la terra.

Després d’explicar com fer pintura, s’ha explicat com treballar la producció de pintura a partir de pigments amb la temàtica dels sentiments o emocions. Aquests sentiments o emocions estan molt lligats al color ja que podem mostrar a partir del color un determinat sentiment sense utilitzar símbols, per tant hem tornat a la pintura abstracta que ja havíem treballat anteriorment.

Personalment, m'ha estat una mica complicat fer aquesta pràctica ja que al començament no sabia quin sentiment expressar, però després d'uns minuts ho he tengut clar i he pogut expressar el sentiment de tristesa i ràbia.

A més, crec que és una bona activitat per als nins de primària ja que així poden expressar els seus sentiments, sobretot aquells que tenen amagats i que no saben com expressar-los.